Temps de pluja.
Temps de reflexió.
....
Tanque els ulls,
i isc a pensar.
....
El camí no és segur,
està inundat.
El més probable és que hem desvie,
hem perga,
però la pluja hem te hipnotitzada
i no responc a la realitat.
Camine i camine,
Però per més que avance
no trobe un mur que hem pare,
ni a mi, ni a la corrent que se m’he endú.
Estic ja perduda,
Però, que hi ha millor
que deixar-se dur/endur en un dia de pluja?
dimarts, d’octubre 16, 2007
dissabte, de setembre 15, 2007
dilluns, de juliol 16, 2007
Etiquetes
Ara tot el mon es regeix segons l’etiqueta tens enganxada. Sentim la necessitat d’etiquetar-nos en una idea, un únic pensament, una forma de viure, una religió, un tipus de musica...
A partir del que ens explique el teu etiquetatge, et manipularem de la manera corresponent...
Penses “així”... doncs et toca llegir açò, veure aquest canal i cabrejar-te amb la gent que pensa diferent a tu.
Que si eres d’aquesta religió, aleshores has de saber que el teu Déu és l’únic i el millor, i que els que tenen altres religions estan equivocats i enganyats. Les normes o manaments de cadascuna són irrefutables, acata-les i calla (ells diuen, resa).
Ara, si parlem de música cada etiquetatge comporta, a part de l’estil musical, condicions essencials per ser admès en certs tipus d’ambients. La forma d’actuar ,vestir, ballar, comportar-te i pensar seran els requisits per ser acceptat.
Estem en món del etiquetatge, ningú es salva de tindren una enganxada.
El que ens fan creure és que el etiquetar-nos, el tancar-nos a tot el diferent és millor que el intentar buscar altres camins, als que es suposa deguem anar.
En vés de fer-nos la vida, ens les fan. I no podem permetreu, tenim que arrancar-nos l’etiqueta i comportar-nos lliurement, ser eclèctics, i no fer el que es suposa deguem fer, sinó el que realment volem fer.
A partir del que ens explique el teu etiquetatge, et manipularem de la manera corresponent...
Penses “així”... doncs et toca llegir açò, veure aquest canal i cabrejar-te amb la gent que pensa diferent a tu.
Que si eres d’aquesta religió, aleshores has de saber que el teu Déu és l’únic i el millor, i que els que tenen altres religions estan equivocats i enganyats. Les normes o manaments de cadascuna són irrefutables, acata-les i calla (ells diuen, resa).
Ara, si parlem de música cada etiquetatge comporta, a part de l’estil musical, condicions essencials per ser admès en certs tipus d’ambients. La forma d’actuar ,vestir, ballar, comportar-te i pensar seran els requisits per ser acceptat.
Estem en món del etiquetatge, ningú es salva de tindren una enganxada.
El que ens fan creure és que el etiquetar-nos, el tancar-nos a tot el diferent és millor que el intentar buscar altres camins, als que es suposa deguem anar.
En vés de fer-nos la vida, ens les fan. I no podem permetreu, tenim que arrancar-nos l’etiqueta i comportar-nos lliurement, ser eclèctics, i no fer el que es suposa deguem fer, sinó el que realment volem fer.
dimecres, de maig 23, 2007
Monografia de les sensacions ( I )
<-play->
Silenci...
Alguna cosa es trama
Comença a sentir-se
Moure’s
Exaltació
Comence a pujar
Evadint-me, vole
Sensació gratificant (I can’t sleep)
Flotant
En un altre espai
Altra dimensió
Ja no respire
Ja hi sóc en “la nada” (I can’t dream)
...
Vaig baixant,
poc a poc.
S’acaba...
...silenci de nou.
Silenci...
Alguna cosa es trama
Comença a sentir-se
Moure’s
Exaltació
Comence a pujar
Evadint-me, vole
Sensació gratificant (I can’t sleep)
Flotant
En un altre espai
Altra dimensió
Ja no respire
Ja hi sóc en “la nada” (I can’t dream)
...
Vaig baixant,
poc a poc.
S’acaba...
...silenci de nou.
diumenge, de maig 13, 2007
Monocrom - VerdCel
Batec revolucionat
m'és difícil alenar
societat malalta
Antàrtida en desgel
economia a punt d'esclatar
del petroli la trista utopia
paisatges esquarterats
clima en esquizofrènia pura
que no poden contindreu més
les armes les té el qui acusa
i el mentider del poble
serà president
i el mentider president
els que diuen defensar-nos
de satànics enemics
resulten ser ells els nostres botxins
a les ordres de la inquisició
del primer món
qui jutja als demés
amb la panxa plena
i a la mà el bastó, "garrot"
açò no és democràcia
ni és res.
L'opinió pública On està?
la sang ja no la recordem
ni la de fa 750 anys
ni la de fa 500 anys
ni la de fa 70 anys
ni la de fa 25 anys
ni la de fa sis mesos.
Blanc o negre
sols dos opcions.
Blanc o negre
quadre monocrom.
m'és difícil alenar
societat malalta
Antàrtida en desgel
economia a punt d'esclatar
del petroli la trista utopia
paisatges esquarterats
clima en esquizofrènia pura
que no poden contindreu més
les armes les té el qui acusa
i el mentider del poble
serà president
i el mentider president
els que diuen defensar-nos
de satànics enemics
resulten ser ells els nostres botxins
a les ordres de la inquisició
del primer món
qui jutja als demés
amb la panxa plena
i a la mà el bastó, "garrot"
açò no és democràcia
ni és res.
L'opinió pública On està?
la sang ja no la recordem
ni la de fa 750 anys
ni la de fa 500 anys
ni la de fa 70 anys
ni la de fa 25 anys
ni la de fa sis mesos.
Blanc o negre
sols dos opcions.
Blanc o negre
quadre monocrom.
dimecres, de maig 09, 2007
diumenge, de maig 06, 2007
SIMPLEMENT... PERQUÈ
Perquè no parlar quan et cedeixen la paraula,
perquè retrocedir quan es vol avançar,
perquè morir quan algú et fa cas,
perquè estimar quan és impossible i no fer-ho quan és possible, perquè hòstia.
Perquè plorar quan saps que el que et diuen es veritat,
perquè dir x quan és amor,
perquè escoltar si ja saps el que t’estan dient,
perquè sentir-te mal quan és estiu,
perquè tindre por quan ja ho has conseguit,
perquè dormir si la lluna està esperan-te, és tan relaxant mirar-la.
Perquè provocar al provocador,
perquè entusiasmar-te al veure el cim, el camí és mes dur del que et creus.
Perquè no seguir pensant quan et diuen que ja s’ha resolt,
perquè sentir una cançó dolça quan estàs salà,
perquè buscar un camí quan ja has arribat al destí,
perquè dir tants perquè i no respondre’ls mai.
Estic cansà de tantes mentides, el món creix i no pensa, sentim la curiositat de fer el bé però en l’únic que pensem és en nosaltres i en la veïna, no s’estila pensar en un món sense armes, amb gent feliç en sa vida, amb la cultura lliure i sense esclavituds, amb tempestes però d’amor, en entusiastes joves que volen un món en pau i amb dignitat.
Els joves ja no són els mateixos, sentim la necessitat de sentir-nos millor que el del costat, la seva agonia és la meva victòria... simplement perquè.
perquè retrocedir quan es vol avançar,
perquè morir quan algú et fa cas,
perquè estimar quan és impossible i no fer-ho quan és possible, perquè hòstia.
Perquè plorar quan saps que el que et diuen es veritat,
perquè dir x quan és amor,
perquè escoltar si ja saps el que t’estan dient,
perquè sentir-te mal quan és estiu,
perquè tindre por quan ja ho has conseguit,
perquè dormir si la lluna està esperan-te, és tan relaxant mirar-la.
Perquè provocar al provocador,
perquè entusiasmar-te al veure el cim, el camí és mes dur del que et creus.
Perquè no seguir pensant quan et diuen que ja s’ha resolt,
perquè sentir una cançó dolça quan estàs salà,
perquè buscar un camí quan ja has arribat al destí,
perquè dir tants perquè i no respondre’ls mai.
Estic cansà de tantes mentides, el món creix i no pensa, sentim la curiositat de fer el bé però en l’únic que pensem és en nosaltres i en la veïna, no s’estila pensar en un món sense armes, amb gent feliç en sa vida, amb la cultura lliure i sense esclavituds, amb tempestes però d’amor, en entusiastes joves que volen un món en pau i amb dignitat.
Els joves ja no són els mateixos, sentim la necessitat de sentir-nos millor que el del costat, la seva agonia és la meva victòria... simplement perquè.
dimecres, d’abril 25, 2007
300 anys després
Tres-cents anys després ací estem. Ací estem valencianes i valencians que ens sabem hereus dels maulets que van lluitar a Almansa, dels seguidors del general Basset, dels resistents de la Xàtiva que Felip V va ordenar de cremar fins als fonaments. Tres-cents anys després ací estem els valencians que parlem cada dia la llengua que perseguiren els vencedors d'Almansa, la llengua que ens fa diferents i únics en aquest món global on vivim i que ens fa iguals a tots aquells qui, quan algú els diu 'bon dia!', responem amb un 'bon dia!'.
Ací estem per reivindicar els nostres drets, per fer-nos sentir cada dia, per intentar construir un país exemplar, on els immigrants aprenguen de la nostra cultura, s’adapten i la milloren. Per acabar amb l’economia neoliberal i la globalització, que ens converteix en simples marionetes; per destruir definitivament el sistema patriarcal, i apostar per l’alliberament sexual de la dona. No volem més destrucció del territori, ni precarietat laboral, la corrupció es un càncer que tenim que extirpar d'arrel (sistema capitalista). Ja n’hi ha prou d’impunitat feixista, tant de grupuscles neonazis, com de la policia. Estem farts de tot açò i més, per açò tenim que impulsar un canvi en la societat, i les valencianes i valencians tenim que moure’ns ja, i no esperar 300 anys més.
Així que tres-cents anys després, ací estem i ací estarem, fins que el record d’Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure.
Ací estem per reivindicar els nostres drets, per fer-nos sentir cada dia, per intentar construir un país exemplar, on els immigrants aprenguen de la nostra cultura, s’adapten i la milloren. Per acabar amb l’economia neoliberal i la globalització, que ens converteix en simples marionetes; per destruir definitivament el sistema patriarcal, i apostar per l’alliberament sexual de la dona. No volem més destrucció del territori, ni precarietat laboral, la corrupció es un càncer que tenim que extirpar d'arrel (sistema capitalista). Ja n’hi ha prou d’impunitat feixista, tant de grupuscles neonazis, com de la policia. Estem farts de tot açò i més, per açò tenim que impulsar un canvi en la societat, i les valencianes i valencians tenim que moure’ns ja, i no esperar 300 anys més.
Així que tres-cents anys després, ací estem i ací estarem, fins que el record d’Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure.
diumenge, d’abril 22, 2007
Dia de la Terra
Las organizaciones ecologistas invitan a la ciudadanía a que se movilice en favor del clima, llevando un lazo verde el Día de la Tierra.
El próximo 22 de abril se celebra el Día de la Tierra. Con este motivo las organizaciones ecologistas proponen lucir un lazo verde para llamar la atención de los ciudadanos, de los medios de comunicación y de los que deciden sobre el desperdicio de energía y la urgencia de pasar a la acción. El Cambio Climático es un asunto que debe pesar en el debate político.
¿Por qué un lazo verde?
El color verde es el color de la vida y la esperanza. Se usa desde hace mucho para definir el vitalismo consciente de los que se sienten responsables de los problemas que nos afectan.
¿Cómo hacer un lazo?
Para enlazarse es suficiente una cinta verde de tela, formando un lazo con un imperdible. Puede acompañarse con el distintivo "Salvemos nuestro clima".
El distintivo internacional Salvemos nuestro clima, refleja el impulso y la buena voluntad para resolver el problema del cambio climático. Impulsado por Amigos de la Tierra, SEO Birdlife, Ecologistas en Acción, Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF), Greenpeace, y otras entidades, intenta llamar la atención respecto a todas las iniciativas frente al efecto invernadero.
dijous, d’abril 19, 2007
En el País de la Metafísica
Dins la Metafísica
més enllà de les coses físiques
on el món és intangible,
allí és on estic.
No vullc tornar
al món cruel i materialista en que vivim.
Però açò és molt obscur i irreal
i necessite tornar a sentir.
més enllà de les coses físiques
on el món és intangible,
allí és on estic.
No vullc tornar
al món cruel i materialista en que vivim.
Però açò és molt obscur i irreal
i necessite tornar a sentir.
dimarts, d’abril 17, 2007
1,2,3...
1,2,3....Sombra
Quando me siento mal pienso en ti
Quando me siento mal pienso en la imagen que tienes de mi
Quando veas quien soy
Por favor, por favor no me lo digas, por favor
Como yo no te lo digo a ti
1,2,3....Sol
Una cosa mas Vamos a cantar Una oracion al desayunar
Gracias por venir Gracias Cuánto tardas en salir de alli...
Tantas vueltas para acabar en el refranero ¿Y Que te esperavas?
La mañana ya llegó Hoy puede ser un gran dia
Ya sale el sol por el balcón
Vasos Cucharas
A través de tu risa la vida me pide perdón
Vasos Cucharas
Buenas caras
Sube a la mesa
Una cosa más vamos a cambiar
Toda la ilusión Por curiosidad
Ya sale el sol por el balcón
Cuantas vueltas para acabar en el perchero
Junto a la mesa
Vasos Cucharas
Romper un silencio así ya tiene perdon
Vivalaguerra
La mañana ya llego hoy puede ser un gran dia
Standstill - Vivalaguerra
El videoclip en http://www.youtube.com/watch?v=VJypYD8-a7Q
Quando me siento mal pienso en ti
Quando me siento mal pienso en la imagen que tienes de mi
Quando veas quien soy
Por favor, por favor no me lo digas, por favor
Como yo no te lo digo a ti
1,2,3....Sol
Una cosa mas Vamos a cantar Una oracion al desayunar
Gracias por venir Gracias Cuánto tardas en salir de alli...
Tantas vueltas para acabar en el refranero ¿Y Que te esperavas?
La mañana ya llegó Hoy puede ser un gran dia
Ya sale el sol por el balcón
Vasos Cucharas
A través de tu risa la vida me pide perdón
Vasos Cucharas
Buenas caras
Sube a la mesa
Una cosa más vamos a cambiar
Toda la ilusión Por curiosidad
Ya sale el sol por el balcón
Cuantas vueltas para acabar en el perchero
Junto a la mesa
Vasos Cucharas
Romper un silencio así ya tiene perdon
Vivalaguerra
La mañana ya llego hoy puede ser un gran dia
Standstill - Vivalaguerra
El videoclip en http://www.youtube.com/watch?v=VJypYD8-a7Q
dilluns, d’abril 16, 2007
VIVALAGUERRA
La guerra que comença amb paraules i acaba amb bastons, la guerra de cadascú per poder escapar d’aquest lligam maleït que ningú sap qui és el que l’estira. Es trist saber que per molt que vulguem desprendre’ns, i encara que seguérem molts, mai pararà d’estirar-nos, d’acostar-nos a un “Mundo feliz”, on l’única convicció de l’ésser humà siga sobreviure.
Ja que mai podrem guanyar la Guerra, el que hem d'intentar és guanyar les màximes batalles, per així anar creant un lloc on poder viure. On no sols ens preocupem del que ens passa, sino també del que ocorreix al nostre alrededor.
En fi, més val intentar-ho, encara que es pot fracasar, que no intentar-ho mai i quedar-nos en les ganes.
PD: Sempre ens quedarà el "soma".
Ja que mai podrem guanyar la Guerra, el que hem d'intentar és guanyar les màximes batalles, per així anar creant un lloc on poder viure. On no sols ens preocupem del que ens passa, sino també del que ocorreix al nostre alrededor.
En fi, més val intentar-ho, encara que es pot fracasar, que no intentar-ho mai i quedar-nos en les ganes.
PD: Sempre ens quedarà el "soma".
dissabte, d’abril 14, 2007
300 - Esparta Anabolizada
Interesant article sobre la pel·lícula "300". Qui l'entenga que meu explique. En http://www.elpais.com/articulo/cine/Esparta/anabolizada/elpepucin/20070323elpepicin_17/Tes
diumenge, d’abril 08, 2007
Salvar la humanitat...?
Estava sentint un partit del pamesa en radio 9, s'acaba la primera part, i això que hem deixe posada la radio, però sense fer-li massa cas. Comencen a posar propaganda, i una frase hem crida l'atenció, deia alguna cosa així com "dóna respostes per salvar la humanitat..." i despres deia que ho feien en canal 9 no sé quin dia per la nit. Així que en la meva inocència vaig pensar que seria un documental o un programa interesant, per fí en canal 9(en punt2 ja ho fan) aposten per acostar la realitat del món a la gent, i a més dónen respostes, era el màxim que podia esperar d'una televisió pública que el que està demostrant és ben bé tot el contrari, que basa la seua programació en:
- la virulència: cinema de l'oest, bous(també és violència), pel·lícules d'acció(quantes vegades hauran posat terminator després dels partits de futbòl dels dissabtes?), etcètera...
- La 'univisió' del que ocorre al País Valencià: la notícia no és x, sinò que el "senyor" Camps va a x.
- És retrògrada.
- Ignora la música del PV, i molt més la feta en valencià.
- ...
Pocs segons després el anunci desvelava el fons de la qüestió. El meu desig de que la televisió pública valenciana avançara es va veure derrotat, el susdit programa era Matrix Reloaded.
dissabte, d’abril 07, 2007
Hola a tots!!
Tenia ganes de tindre un blog, no tinc molt de temps per escriure(per això d'estudiar i no tindre "sempre" internet al pis), pero es farà el possible per a que açò vaja avant. A la meva facultat tampoc es que ni hagen molts ordinadors, en concret hi han 3 a tota la facultat i si vegereu els ordinadors...
Però bé, itentaré parlar de tot un poc; de música, cine, coses de la vida... inclús de coses que no tenen res a veure en esta vida, de pensaments.
Bon dia, vespra, nit o el que siga i ens vegem prompte.
Però bé, itentaré parlar de tot un poc; de música, cine, coses de la vida... inclús de coses que no tenen res a veure en esta vida, de pensaments.
Bon dia, vespra, nit o el que siga i ens vegem prompte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)