dilluns, de desembre 14, 2009

El gran Circ

"El uso de la fuerza está justificado en ocasiones" Barack Obama, premio Nobel de la Paz 2009



Pos Te Jodes Berlusconi!!!

dimecres, de novembre 18, 2009

tic-tac

No tinc passat, ni futur
Present que se m’oblida amb el tic-tac, amb el tic-tac...
Desperte, com cada dia, en el meu eixorc egoisme
No se qui eres tu, ni tu... t’ampoc m’importa.
Pots parlar o cridar,
però no penses que t’escolte,
només el meu timbre té pas al meu timpà.

Veig algú que hem sembla familiar
i insòlitament, preste un poc d’atenció:
- La pobra està buida per dins, es depriment i de trista mirada. Però es sent orgullosa! (cara de no entendre res, amb els llavis en un somriure invers)... Orgullosa de no ser res, dic jo.

Però be, hem dona igual...
tic-tac
Ella ja no m’importa...
tic-tac
Total ara se m’oblidarà...
tic-tac
tic-tac
...

Però perquè no és feliç?
tic-tac
No puc oblidar-la
tic-tac
Ni llevar-me del cap eixos ulls
tic-tac
Eixos ulls verds mirant-me fixament
tic-tac
Eixos ulls verds seguint-me allà on vaig
tic-tac
Hem recorden...
tic-tac
Hem recorden a mi

tic-tac.

dimarts, de juny 09, 2009

Carn de canó

T’es
tàs fragm
entant en pe
daços
i et van a menjar
Nyam, nyam

Ets carn de canó
per a les bèsties que manen d’aquest món

Tenen la boca molt gran i poques orelles

Així que ves espai,
tapat la ferida!
No siga que la teva sang desperte els seus olfactes
...i t’atrapen.

divendres, d’abril 17, 2009

Ficció

Vida planetària.
Via imaginària per sobreviure.
Noves aventures,
somiant mons paral·lels,
amb vides més extremes i impossibles.
La ficció es fa realitat si creus en ella,
tot és possible i impossible.
Res té sentit i tot té un sentit.
Allí ens sentim vius i importants.
Tu ets el protagonista principal.

Les mentides són ficció,
els contes són ficció,
els pensaments també són ficció,
i els desitjos.
Ficció és el que conten els pares als nens,
i els nens (i no tant nens) als pares .
Ficció són les historietes dels iaios,
i els xiuxiuejos familiars.
Tot és ficció,
tu, jo...
Tots som ficció.

dissabte, de març 07, 2009

Culpable!

L’última trucada s’apropa,

has jugat mal

i a més la vanitat t’ha apoderat.

Culpable!

Tots et miren fixament

i et senyalen,

seguint cada pas que prens.

Com un covard,

penses escapar...

Però no pots,

No et deixaran.

Et trobes immers dins un mar immens

de pensaments contradictoris,

de culpes autodestructives,

d’odis autocomplaents,

de resignació a la realitat...

i vas ofegant-te dins un bucle negatiu

sense eixida.

No aprendre dels errors és fatal.

No saber perdonar t’enfonsa.

Pensar que ets Déu i jugar a ser-ho,

Et duu directament a l’infern.

Allí on deus estar tu!