L’última trucada s’apropa,
has jugat mal
i a més la vanitat t’ha apoderat.
Culpable!
Tots et miren fixament
i et senyalen,
seguint cada pas que prens.
Com un covard,
penses escapar...
Però no pots,
No et deixaran.
Et trobes immers dins un mar immens
de pensaments contradictoris,
de culpes autodestructives,
d’odis autocomplaents,
de resignació a la realitat...
i vas ofegant-te dins un bucle negatiu
sense eixida.
No aprendre dels errors és fatal.
No saber perdonar t’enfonsa.
Pensar que ets Déu i jugar a ser-ho,
Et duu directament a l’infern.
Allí on deus estar tu!
