No hem preocupe,
ixc i visc.
La meua manera d’existir, diuen
te contradiccions,
però no hem deixe influir.
Ara sols vuic escapar-me
i anar a alguna part on
la imprudència i l’equivocació
siguen comuns i acceptades.
Sentint l’absència del malestar,
sense temors
hem trobe millor.
Entès el moment que visc,
és molt més fàcil sobreviure.
A l’esquena del món,
veig un raig de sol
que no se on hem durà.
Tal vegada hem creme,
o tal vegada hem salve...
Ja ho tinc clar!
Hem deixaré dur
...
Però no hem preguntes cap on vaig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada