dimarts, d’abril 29, 2008

Free Tibet?

Mentre al pas de l’entorxa olímpica per diferents països els pro-tibetants es manifesten en contra de l’estat Xinès, hi ha d’altres que critiquen als budistes del Tibet d’integristes i aliats del capitalisme més atroç.

És clar que a la Xina la falta de llibertat i democràcia és greu, que la repressió que sofreix el Tibet és injustificable, hem pareix bé que es critique a l’estat nipó de tot açò, però no existeixen d’altres dictadures o “democràcies” neoliberals que utilitzen els mateixos mètodes o pitjors?. Perquè no es criminalitza a aquestos països també?, no serà que es tracten de diferent forma les mateixes coses, segons si són països socialistes/comunistes o capitalistes?

Tots tenim clar que qualsevol poble té dret a l’autodeterminació, però fins quin punt estan manipulant-nos els estats europeus i EUA(CIA)? Perquè sí a la independència del Tibet, del Kosovo i no pas dels PPCC, Irlanda del Nord, Euskal Herria...?

Hem pareix be que la gent es manifeste en contra de tanta injustícia, però no ens enganyem, a molts altres països “amics” dels desenvolupats passen també atrocitats com les que poden haver a la Xina i les hem de criticar amb la mateixa força. Siga on siga i vinga de qui vinga, el crim és el mateix. Que no ens enganyen. No et deixes endur per la desinformació de les televisions, perquè està manipulant-te i van a dur-te per on ells volen.

Molts dels que recolzen, sobretot pagant (CIA), al Dalai Lama, la realitat del poble Tibetà no els importa gens, només volen afeblir el règim nipó. I en realitat entenc als pro-tibetans, han d’agafar qualsevol oportunitat per aconseguir la seva meta. Però moltes vegades el fi no justifica els mitjans, i tal vegada després tanta caritat vinguen els deutes.


dissabte, d’abril 19, 2008

Concert Joan Miquel Oliver Benicàssim 18/04/2008









Marcianet de Mart



Final Feliç



Polo de llimona



Petit Homenet

dilluns, d’abril 07, 2008

La recerca del Rol

No hem preocupe,
ixc i visc.
La meua manera d’existir, diuen
te contradiccions,
però no hem deixe influir.
Ara sols vuic escapar-me
i anar a alguna part on
la imprudència i l’equivocació
siguen comuns i acceptades.

Sentint l’absència del malestar,
sense temors
hem trobe millor.
Entès el moment que visc,
és molt més fàcil sobreviure.
A l’esquena del món,
veig un raig de sol
que no se on hem durà.
Tal vegada hem creme,
o tal vegada hem salve...

Ja ho tinc clar!
Hem deixaré dur
...
Però no hem preguntes cap on vaig.

dijous, d’abril 03, 2008