Sols la teva mirada

La mirada,
sols la teva mirada,
m’és necessària per seguir endavant.
És dolça i amarga,
és voler però no poder.
A vegades intrigant,
tímida,
confusa i
trista.
De tant en tant aventurada,
expressiva,
perversa i
contundent.
Però,
sempre especial,
intensa.
Sempre enternedora,
Sempre sexual...
No se si per a tu es així,
però per a mi transmet molt.
Voldria que la meva mirada significara el mateix per a tu...
Però demanar, no demane molt,
sols la teva complicitat,
sols la teva mirada.

Free Tibet?

Mentre al pas de l’entorxa olímpica per diferents països els pro-tibetants es manifesten en contra de l’estat Xinès, hi ha d’altres que critiquen als budistes del Tibet d’integristes i aliats del capitalisme més atroç.

És clar que a la Xina la falta de llibertat i democràcia és greu, que la repressió que sofreix el Tibet és injustificable, hem pareix bé que es critique a l’estat nipó de tot açò, però no existeixen d’altres dictadures o “democràcies” neoliberals que utilitzen els mateixos mètodes o pitjors?. Perquè no es criminalitza a aquestos països també?, no serà que es tracten de diferent forma les mateixes coses, segons si són països socialistes/comunistes o capitalistes?

Tots tenim clar que qualsevol poble té dret a l’autodeterminació, però fins quin punt estan manipulant-nos els estats europeus i EUA(CIA)? Perquè sí a la independència del Tibet, del Kosovo i no pas dels PPCC, Irlanda del Nord, Euskal Herria...?

Hem pareix be que la gent es manifeste en contra de tanta injustícia, però no ens enganyem, a molts altres països “amics” dels desenvolupats passen també atrocitats com les que poden haver a la Xina i les hem de criticar amb la mateixa força. Siga on siga i vinga de qui vinga, el crim és el mateix. Que no ens enganyen. No et deixes endur per la desinformació de les televisions, perquè està manipulant-te i van a dur-te per on ells volen.

Molts dels que recolzen, sobretot pagant (CIA), al Dalai Lama, la realitat del poble Tibetà no els importa gens, només volen afeblir el règim nipó. I en realitat entenc als pro-tibetans, han d’agafar qualsevol oportunitat per aconseguir la seva meta. Però moltes vegades el fi no justifica els mitjans, i tal vegada després tanta caritat vinguen els deutes.

Concert Joan Miquel Oliver Benicàssim 18/04/2008

Marcianet de Mart


Final Feliç


Polo de llimona


Petit Homenet

La recerca del Rol

No hem preocupe,
ixc i visc.
La meua manera d’existir, diuen
te contradiccions,
però no hem deixe influir.
Ara sols vuic escapar-me
i anar a alguna part on
la imprudència i l’equivocació
siguen comuns i acceptades.

Sentint l’absència del malestar,
sense temors
hem trobe millor.
Entès el moment que visc,
és molt més fàcil sobreviure.
A l’esquena del món,
veig un raig de sol
que no se on hem durà.
Tal vegada hem creme,
o tal vegada hem salve...

Ja ho tinc clar!
Hem deixaré dur
...
Però no hem preguntes cap on vaig.

15 Anys Sense Guillem

Once

No hem referisc al número matemàtic 11, sinó a una pel·lícula Irlandesa que ha sigut guanyadora de diferents premis en el circuit independent (Sundance) i que recentment ha guanyat un Òscar per la seva cançó principal “Falling Slowly”.



Esta protagonitzada pel músic irlandés Glen Hansard, líder del grup The Frames. En la pel·lícula interpreta justament a un músic de carrer, que intenta guanyar-se la vida en el que realment li agrada, allunyant-se de les modes, cosa que li impedeix triomfar.



Però amb el seu estil personal i amb la seva veu esquinçadora, consigueix fascinar a una xica immigrant (Markéta Irglová) que es guanya la vida venent roses al carrer. Quan ella li diu que li encanta la seva música, ell no acaba de fer-li molt de cas, però més tard s’adonarà que ella era la peça que faltava en la seva vida, i també en la seva música.



Pel·lícula lenta però intensa, amb escenes inoblidables, com en la que interpreten la cançó guanyadora de l’òscar. En la peli ixen pràcticament totes les cançons de la BSO, composades precisament per els actors principals.



Ací el tràiler:





Per cert, esquinçadora = desgarradora. El que ensenyen els traductors d'internet, per a que després diguen.

Un Dia Qualsevol

Amaneix i veig el sol en la meva habitació.
M’agrada dormir, però els raigs de sol no m’entenen.
M’alce i tot és simple: esmorzar, bus, estudiar, bus, dinar...
Al dia tot està prefixat,
anem per el món de memòria.
Isc de casa i vaig per la mateixa cera,
sempre la mateixa “puta” paloma en mig,
creue el carrer pel mateix lloc,
hem pare al mateix semàfor sempre en roig,
puje al bus i sempre la mateixa cara hem respon, o no... el meu bon dia.

Però la nit és diferent.
El seu silenci,
les llums als carrers sense gent,
l’olor a soledat,
la tranquil·litat...
M’agrada evadir-me observant la lluna,
no pensar en res.
Sentir a Nacho o a Micah P.,
fumar un cigarret
i descansar la ment.
Però les coses bones no duren molt de temps,
i sempre hi ha algun cotxe que et recorda que tens que dormir,
que demà tot comença de nou,
com un dia qualsevol.

Caza menor - Grande-Marlaska

Hoy quiero saber lo que tienes para mí
Voy a escucharte
Dilo de una vez, esperamos tu opinión
¿Por qué callarse?
Nos miras escondido
Sabes que eres mejor

Solo en tu rincón, siempre sin mover los pies
sueles quejarte
Cuentas la verdad, has cumplido tu deber
sin tomar parte
Nos gusta que hagas sangre
Vamos a reírnos

Queremos que estés bien
Tu sitio enlazaré
Tu criterio es vital
Ya sé

Hablaremos mal del que viene y del que va
Es el peaje
No hay que confirmar nada de lo que expondrás
¡Viva el medraje!
Tenemos que explicarles
que no hay nada mejor
que aumentar la tensión
sentado en un sillón
Pijama puesto
Así soy yo

Por curiosidad, fuera de este lugar
¿qué es lo que haces?
Ya sabemos bien en qué fallan los demás
¿Y tú qué haces?
Nos miras escondido
Sabes que eres mejor

Comença el TourBolet Tour

Estan be tots els grups, però sens dubte els millors Rosa-Luxemburg.
Deixe un video anomentat "Mataré el proper que hem pregunti, que tal?"

Música 2007

La música es imprescindible en la vida? No se si per als demés ho serà, però indubtablement, per mi si ho és. Aquest any he anat descobrint grups de tots els estils de música que ú es puga imaginar, i la recompensa de sentir música que realment expressa “algo” és un sentiment molt satisfactori.
Els discs que més m’han marcat aquest any han sigut molts, però ara només vaig a fer un llistat dels millors del 2007:
Internacionals
1. Animal Collective “Strawberry Jam” Pop
2. Elvis Perkins “Ash Wednesday” Folk
3. MIA “Kala” Electrònica
4. Two Gallants “Two Gallants” Rock
5. LCD Soundsystem “Sound of Silver” DanceRock
6. Klaxons “Myths of the near Future” Rock
7. PJ Harvey “White Chalk” Folk
8. Burial “Untrue” Dubstep
9. Arcade Fire “Neon Bible” Rock
10. Radiohead “In Rainbows” Pop

Nacionals
1. Lisabö “Ezlekuak” Hardcore
2. Mazoni “Si els dits fossin xilòfons” Rock
3. Los planetas “La leyenda del espacio” Pop
4. Grande-Marlaska “El momento de hacer” Pop

5. Triangulo de Amor Bizarro “Triangulo de amor bizarro” PopRock
6. Lagartija Nick “El shock de Leia” Rock
7. Conxita “Amb lletra petita” Pop
8. Antònia Font “Coser i cantar” Pop
9. Nacho Vegas & Christina Rosenvingue “Verano Fatal” Rock
10. Nisei "Continents” Rock

Temps de pluja

Temps de pluja.
Temps de reflexió.
....
Tanque els ulls,
i isc a pensar.
....
El camí no és segur,
està inundat.
El més probable és que hem desvie,
hem perga,
però la pluja hem te hipnotitzada
i no responc a la realitat.
Camine i camine,
Però per més que avance
no trobe un mur que hem pare,
ni a mi, ni a la corrent que se m’he endú.
Estic ja perduda,
Però, que hi ha millor
que deixar-se dur/endur en un dia de pluja?

Collage Pop

Etiquetes

Ara tot el mon es regeix segons l’etiqueta tens enganxada. Sentim la necessitat d’etiquetar-nos en una idea, un únic pensament, una forma de viure, una religió, un tipus de musica...

A partir del que ens explique el teu etiquetatge, et manipularem de la manera corresponent...
Penses “així”... doncs et toca llegir açò, veure aquest canal i cabrejar-te amb la gent que pensa diferent a tu.

Que si eres d’aquesta religió, aleshores has de saber que el teu Déu és l’únic i el millor, i que els que tenen altres religions estan equivocats i enganyats. Les normes o manaments de cadascuna són irrefutables, acata-les i calla (ells diuen, resa).

Ara, si parlem de música cada etiquetatge comporta, a part de l’estil musical, condicions essencials per ser admès en certs tipus d’ambients. La forma d’actuar ,vestir, ballar, comportar-te i pensar seran els requisits per ser acceptat.

Estem en món del etiquetatge, ningú es salva de tindren una enganxada.
El que ens fan creure és que el etiquetar-nos, el tancar-nos a tot el diferent és millor que el intentar buscar altres camins, als que es suposa deguem anar.

En vés de fer-nos la vida, ens les fan. I no podem permetreu, tenim que arrancar-nos l’etiqueta i comportar-nos lliurement, ser eclèctics, i no fer el que es suposa deguem fer, sinó el que realment volem fer.

Monografia de les sensacions ( I )

<-play->

Silenci...
Alguna cosa es trama
Comença a sentir-se
Moure’s
Exaltació
Comence a pujar
Evadint-me, vole
Sensació gratificant (I can’t sleep)
Flotant
En un altre espai
Altra dimensió
Ja no respire
Ja hi sóc en “la nada” (I can’t dream)

...

Vaig baixant,
poc a poc.
S’acaba...
...silenci de nou.

Monocrom - VerdCel

Batec revolucionat
m'és difícil alenar
societat malalta
Antàrtida en desgel
economia a punt d'esclatar
del petroli la trista utopia
paisatges esquarterats
clima en esquizofrènia pura
que no poden contindreu més
les armes les té el qui acusa
i el mentider del poble
serà president
i el mentider president
els que diuen defensar-nos
de satànics enemics
resulten ser ells els nostres botxins
a les ordres de la inquisició
del primer món
qui jutja als demés
amb la panxa plena
i a la mà el bastó, "garrot"
açò no és democràcia
ni és res.
L'opinió pública On està?
la sang ja no la recordem
ni la de fa 750 anys
ni la de fa 500 anys
ni la de fa 70 anys
ni la de fa 25 anys
ni la de fa sis mesos.
Blanc o negre
sols dos opcions.
Blanc o negre
quadre monocrom.

Actor Loquendo

Si estas aborrit, i no te res millor a fer --> http://actor.loquendo.com/actordemo/

SIMPLEMENT... PERQUÈ

Perquè no parlar quan et cedeixen la paraula,
perquè retrocedir quan es vol avançar,
perquè morir quan algú et fa cas,
perquè estimar quan és impossible i no fer-ho quan és possible, perquè hòstia.
Perquè plorar quan saps que el que et diuen es veritat,
perquè dir x quan és amor,
perquè escoltar si ja saps el que t’estan dient,
perquè sentir-te mal quan és estiu,
perquè tindre por quan ja ho has conseguit,
perquè dormir si la lluna està esperan-te, és tan relaxant mirar-la.
Perquè provocar al provocador,
perquè entusiasmar-te al veure el cim, el camí és mes dur del que et creus.
Perquè no seguir pensant quan et diuen que ja s’ha resolt,
perquè sentir una cançó dolça quan estàs salà,
perquè buscar un camí quan ja has arribat al destí,
perquè dir tants perquè i no respondre’ls mai.
Estic cansà de tantes mentides, el món creix i no pensa, sentim la curiositat de fer el bé però en l’únic que pensem és en nosaltres i en la veïna, no s’estila pensar en un món sense armes, amb gent feliç en sa vida, amb la cultura lliure i sense esclavituds, amb tempestes però d’amor, en entusiastes joves que volen un món en pau i amb dignitat.
Els joves ja no són els mateixos, sentim la necessitat de sentir-nos millor que el del costat, la seva agonia és la meva victòria... simplement perquè.

300 anys després

Tres-cents anys després ací estem. Ací estem valencianes i valencians que ens sabem hereus dels maulets que van lluitar a Almansa, dels seguidors del general Basset, dels resistents de la Xàtiva que Felip V va ordenar de cremar fins als fonaments. Tres-cents anys després ací estem els valencians que parlem cada dia la llengua que perseguiren els vencedors d'Almansa, la llengua que ens fa diferents i únics en aquest món global on vivim i que ens fa iguals a tots aquells qui, quan algú els diu 'bon dia!', responem amb un 'bon dia!'.

Ací estem per reivindicar els nostres drets, per fer-nos sentir cada dia, per intentar construir un país exemplar, on els immigrants aprenguen de la nostra cultura, s’adapten i la milloren. Per acabar amb l’economia neoliberal i la globalització, que ens converteix en simples marionetes; per destruir definitivament el sistema patriarcal, i apostar per l’alliberament sexual de la dona. No volem més destrucció del territori, ni precarietat laboral, la corrupció es un càncer que tenim que extirpar d'arrel (sistema capitalista). Ja n’hi ha prou d’impunitat feixista, tant de grupuscles neonazis, com de la policia. Estem farts de tot açò i més, per açò tenim que impulsar un canvi en la societat, i les valencianes i valencians tenim que moure’ns ja, i no esperar 300 anys més.

Així que tres-cents anys després, ací estem i ací estarem, fins que el record d’Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure.

Dia de la Terra

Las organizaciones ecologistas invitan a la ciudadanía a que se movilice en favor del clima, llevando un lazo verde el Día de la Tierra.

El próximo 22 de abril se celebra el Día de la Tierra. Con este motivo las organizaciones ecologistas proponen lucir un lazo verde para llamar la atención de los ciudadanos, de los medios de comunicación y de los que deciden sobre el desperdicio de energía y la urgencia de pasar a la acción. El Cambio Climático es un asunto que debe pesar en el debate político.

¿Por qué un lazo verde?

El color verde es el color de la vida y la esperanza. Se usa desde hace mucho para definir el vitalismo consciente de los que se sienten responsables de los problemas que nos afectan.

¿Cómo hacer un lazo?

Para enlazarse es suficiente una cinta verde de tela, formando un lazo con un imperdible. Puede acompañarse con el distintivo "Salvemos nuestro clima".

El distintivo internacional Salvemos nuestro clima, refleja el impulso y la buena voluntad para resolver el problema del cambio climático. Impulsado por Amigos de la Tierra, SEO Birdlife, Ecologistas en Acción, Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF), Greenpeace, y otras entidades, intenta llamar la atención respecto a todas las iniciativas frente al efecto invernadero.

En el País de la Metafísica

Dins la Metafísica
més enllà de les coses físiques
on el món és intangible,
allí és on estic.
No vullc tornar
al món cruel i materialista en que vivim.
Però açò és molt obscur i irreal
i necessite tornar a sentir.