tic-tac

No tinc passat, ni futur
Present que se m’oblida amb el tic-tac, amb el tic-tac...
Desperte, com cada dia, en el meu eixorc egoisme
No se qui eres tu, ni tu... t’ampoc m’importa.
Pots parlar o cridar,
però no penses que t’escolte,
només el meu timbre té pas al meu timpà.

Veig algú que hem sembla familiar
i insòlitament, preste un poc d’atenció:
- La pobra està buida per dins, es depriment i de trista mirada. Però es sent orgullosa! (cara de no entendre res, amb els llavis en un somriure invers)... Orgullosa de no ser res, dic jo.

Però be, hem dona igual...
tic-tac
Ella ja no m’importa...
tic-tac
Total ara se m’oblidarà...
tic-tac
tic-tac
...

Però perquè no és feliç?
tic-tac
No puc oblidar-la
tic-tac
Ni llevar-me del cap eixos ulls
tic-tac
Eixos ulls verds mirant-me fixament
tic-tac
Eixos ulls verds seguint-me allà on vaig
tic-tac
Hem recorden...
tic-tac
Hem recorden a mi

tic-tac.