Temps de pluja.
Temps de reflexió.
....
Tanque els ulls,
i isc a pensar.
....
El camí no és segur,
està inundat.
El més probable és que hem desvie,
hem perga,
però la pluja hem te hipnotitzada
i no responc a la realitat.
Camine i camine,
Però per més que avance
no trobe un mur que hem pare,
ni a mi, ni a la corrent que se m’he endú.
Estic ja perduda,
Però, que hi ha millor
que deixar-se dur/endur en un dia de pluja?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola, m'agrada el que escrius i t'encoratge a estudiar la teua llengua (ortografia i verbs) perquè és una llàstima que escrigues amb errades llingüístiques. Espere que el comentari no et moleste. :)
Salut!
http://annabel-elsabordelascerezas.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada