M’he cosit l’ànima amb fil d’or,
m’he llavat els ulls a cada cop que he pensat en tu.
He supurat les ferides i he maquillat els morats.
He fet dels records un còctel molotov,
I l’he tirat contra les nostres esperances,
per intentar oblidar.
Les drogues eren per intentar evadir-me de tu,
i també els talls.
Però ni així aconseguisc llevar-te del meu cap,
ni així puc arrancar-te de dins meu,
perquè estas ja molt al fons,
i ni tant sols un ser diví podria ajudar-me.
No se si podre aguantar més esta tortura.
Ara tant sols espere la mort,
una mort ja no digna, sinò ràpida.
dilluns, d’agost 04, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada