He cavat la teva tomba
i t’he vist morir, t’he matat.
Has mort ofegat,
i mentre jo ahí,
retesa davant tanta impotència,
mirant-te i sentint-te.
Fent-ho he notat la soletat,
l’absoluta tristesa.
M’he repugnat a mi mateix...
Però que podia fer?
Hagueres preferit una lenta i agònica mort?
Hagueres preferit l’infern de sobreviure així?
No podies parlar-me,
però el teu era un crit de desesperació i patiment
que m’ho estava demanant.
D’una o altra forma la teva vida tenia que acabar
i jo només he evitat que sofrires més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada