La guerra que comença amb paraules i acaba amb bastons, la guerra de cadascú per poder escapar d’aquest lligam maleït que ningú sap qui és el que l’estira. Es trist saber que per molt que vulguem desprendre’ns, i encara que seguérem molts, mai pararà d’estirar-nos, d’acostar-nos a un “Mundo feliz”, on l’única convicció de l’ésser humà siga sobreviure.
Ja que mai podrem guanyar la Guerra, el que hem d'intentar és guanyar les màximes batalles, per així anar creant un lloc on poder viure. On no sols ens preocupem del que ens passa, sino també del que ocorreix al nostre alrededor.
En fi, més val intentar-ho, encara que es pot fracasar, que no intentar-ho mai i quedar-nos en les ganes.
PD: Sempre ens quedarà el "soma".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada