300 anys després

Tres-cents anys després ací estem. Ací estem valencianes i valencians que ens sabem hereus dels maulets que van lluitar a Almansa, dels seguidors del general Basset, dels resistents de la Xàtiva que Felip V va ordenar de cremar fins als fonaments. Tres-cents anys després ací estem els valencians que parlem cada dia la llengua que perseguiren els vencedors d'Almansa, la llengua que ens fa diferents i únics en aquest món global on vivim i que ens fa iguals a tots aquells qui, quan algú els diu 'bon dia!', responem amb un 'bon dia!'.

Ací estem per reivindicar els nostres drets, per fer-nos sentir cada dia, per intentar construir un país exemplar, on els immigrants aprenguen de la nostra cultura, s’adapten i la milloren. Per acabar amb l’economia neoliberal i la globalització, que ens converteix en simples marionetes; per destruir definitivament el sistema patriarcal, i apostar per l’alliberament sexual de la dona. No volem més destrucció del territori, ni precarietat laboral, la corrupció es un càncer que tenim que extirpar d'arrel (sistema capitalista). Ja n’hi ha prou d’impunitat feixista, tant de grupuscles neonazis, com de la policia. Estem farts de tot açò i més, per açò tenim que impulsar un canvi en la societat, i les valencianes i valencians tenim que moure’ns ja, i no esperar 300 anys més.

Així que tres-cents anys després, ací estem i ací estarem, fins que el record d’Almansa no reste sinó en els llibres d'història i en les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure.